Calçotada....at last

Paisatge verge enmig de la natura, tranquilitat d'un lloc solitari i amb classe, menjadors intims i preus econòmics....així es com NO es podria definir el nostre dinar de dissabte. Per cony! es va fotre la calçotada i aixó ho val tot...o casi. Pa amb tomàquet, vi amb gaseosa (gaseosa pronunciat a crits i amb to de retrassat mental ), guants de plàstic i baberos, calçots, samarretes brutes i guarres, carn a la brassa, conatos de trifulca amb taules veïnes, parades per pitis a l'exterior, crema catalana, cafes i patxarans gratis...vaya, que calentant motors per Nonaspe. Un Nonaspe que ja s'apropa i que ajudarà a treure el mal sabor de boca d'aquest dinar. Als que deiem que haviem d'anar a Valls, teniem tota la raó del món. Mai es pot fer una calçotada enmig de Collserola, "y si no quieres ruido...pues no vayas a un comedor".

I desprès del dinaret suau com sempre son aquestes calçotades, a fotre una mica el punky pel parking (per dir-ho d'alguna manera) de la Masia Mas Can Portell. Amagos d'atropellos i de robos de cotxe, marchetes enrera, 4x4 per les cuestas amb el polete...fàcil. I no nomès pel parking....el sempre curt camí de tornada del merendero cap a barna és sempre una experiència a viure. Desprès de passar per les barbacoes dels domingueros, una mica de claxon per avisar a les curves estretes i les no estretes, a les rectes, uns trombos al mirador per fer baixar el dinaret i cap al bar bero, per variar una mica. També sabates al sostres i insults, justificats, d'excursionistes indignades davant de galanteries varies. Feia massa hores que no hi erem i Primi i Oscar ens trobaven a faltar desprès de no passar-nos per allí des de feia nomès unes 12 hores.

I allí el que tenia que passar: runcets amb fouqui, pulco o llimona, jackies, patxarans, rises i estrelles del rock. Fi de festa lógic, coneixent-nos. Es va aprofitar per fotre-li punyals a Ig (qué fàcil, qué fàcil...) i a explicar confidències per tractar d'avergonyir-lo (parlo de mi en tercera persona...què!!). Salutacions a Chamuel Eto'o desde el seu Betley Eto'os edition. Ah sí! també... unes herbetes pels homosexuals que es rajen a darrera d'hora i que apareixen amb cara de pena.
En fi...que malgrat els problemes d'organització, les baixes de primer moment, les baixes de darrer moment i la lamentable baixa d'ultimíssima d'hora (ja te la tornaré, saps que t'en dec una), es va fotre la calçotada. La primera i l'última que organitzo. Pròxima cita: la ceremonia del año nuevo del dragón bajo la flor de loto de la grulla naciente. Allí ens veurem, ja que crec, que no tornarem a sortir els dijous.