Anar al cine

Ho reconec, vaig molt poc, poquíssim, al cine. No és perquè no m’agradi, sinó per mandra d’anar sol, tot i que cada cop menys. Suposo que és una de les coses de no tenir parella. Això d’anar al cine és un plan recurrent quan tens nòvia. Quedes amb ella per la tarda, mires una peli, surts, sopes quedes amb els amics o vas a casa i ja està...qui dia passa anys empeny (una versió light del tema seria de llogar un DVD o comprar-ne un). O també hi ha l’opció de sopar i anar a la sessió golfa, que també implica un sopar (més ràpid o més d’hora) tot i que abans s’ha de buscar un plan previ: museu, exposició, compres....o quedar directament per anar al cine.

En resum, que quan no tens nòvia sempre és més difícil anar-hi. Sempre pots liar als amiguetes, però llavors entra allò de “aquella ja le vist” o “perquè no millor l’altre...”. No és cap crítica, simplement que si ja és prou complicat posar d’acord dues persones, doncs més ja ni t’explico...però això dóna igual. No he volgut escriure sobre lo fàcil o difícil que és anar al cine, sinò que avui hi he anat. I ademès que tot el que jo pugui dir és totalment qüestionable i refutable.

Fot dies que volia anar a veure 300. Bueno, dies no, la van estrenar divendres, però tenia ganes de veure-la. He anat, sempre que ho faig quan hi vaig sol, a la sessió de 16h que fan al Cinesa Diagonal qualsevol dia de la setmana. Un privilegi per aquells que tenim un horari de feina “relaxat” i que al reengaxar-nos a la UOC disfrutem dels descomptes del carnet d’estudiant més enllà del dia de l’espectador. És una sessió guapa. Poca gent, cap cua, et seus allí on vols, no surts excesivament tard i pots tenir la resta de la tarda per fotre coses....ademès tens la sort d’evitar trobar-te coneguts que et diguin “ah! vas al cine sol?”, ja que la majoria de gent són persones que també van al cine sols com tú, així que menys incómode i tot.

Bé, he dinat ràpid i m’he plantat allí mitja hora abans de començar. 5’20 euros l’entrada (això no deixa de pujar per molts carnets que tinguis) i m’he pres un café sol a la Farggi d’entrada dels cine, Craso error. 1’40 euros...un café sol. Finalment he anat cap a la Sala 1 i desprès d’empanar-me que la sessió tenia seient numerats m’he assegut al meu lloc: meitat del cine seients centrals. En aquells moments, a poc més de 10 min de començar, nomès èrem dues persones en una sala gran del Cinesa. “De puta mare” he pensat.

Mentres anaven passant els minuts i sonava un hilo musical en plan fiesta en el lago Tahoe (i no em refereixo al Coro de Sierra que els entesos ja ho identificaran) anava entrant gent suelta: ara una parella jove, ara uns jubilats, ara dos amiguetes que encara no han donat el pas de venir sols, ara una dona sola... fins que quan ja eren les 16h i sonava una versió tranquila de Rivers of Babilon a lo Frank Sinatra, han aparegut dos grups de chavalets Cinesa (expressió que em va ensenyar la meva germana pero que defineix perfectament la fauna) cargats de palomites i vasos enormes de beguda. Mentre m’estava cagant en la puta i pensant qué cony fotien allí en comptes d’estar a classe i que al cine es ve a veure pelis i no a fotre’t tibio a palomitas (un altre cop opinió personal totalment qüestionable), un dels grup s’en ha anat com tres files més amunt d’on era jo, i l’altre –m’ha semblat veure que dues noies i un noi- just darrera meu. Ja us podeu imaginar la gràcia que m’ha fotut, però res més asseure’s he sentit que xerraven de sexe, de sexe oral per ser més concrets, i que nomès xerraven les dues noies. Quan he estat a punt de reaccionar s’han tancat les llums i no m’he atrevit a girar-me ni res (ho he fet al final de la peli quan em posava l’abric i les noies no devien tenir més de 16 anys...com creixen). Uns quants anuncis: un del nit bus, un del vodafone i Fernando Alonso i el darrer d’aquells per apagar el mòbil; i sense tràilers, ni Movie record ni res (diria que no fotia tant que no anava al cine i ho havia vist, sinó quina gran pèrdua) ha començat la peli. Afortunadament el so digital aquest super soround the audience is listening ha fet que hagi pogut escoltar la peli sense interrupcions de cap tipus ni crits en les escenes més dures....algo ens tenia que aportar les multisales no? Total, al final dues hores de puta mare



PD: Si demà em ve de gust i en tinc ganes, fotré una crítica formal de la peli 300. Demano disculpes amb anterioritat a la gent que n’acostuma a llegir, no n’escric cap des de segon de carrera. Nomès dir que a mi m’ha agradat molt i que la he trobat molt espectacular amb el sentit de gran espectacle.