Londres, dia 0 i 1

Desprès d’un dia intentant-ho, per fi he aconseguit que la connexió a Internet funcioni, començo la crònica de Londres.

Vaig arribar a Luton a mitja tarda. Amb aquesta arribada, ja he estat als 4 aeroports de Londres. Per mi Luton el pitjor.

EL tren el deixa a St. Pancras international i, desprès d’uns problemes amb la Oyster i travessar mitja ciutat amb dues maletes, arribo al miniapartament de Earls Courts. Mini és mini, 14m2 dividits en dos nivells. Oliver Twist tan sols podia ser britànic. Petita volta pel barri, un sopar ràpid, unes petites provisions al Somerfield i a dormir.

Al dia següent em llevo d’hora (7h00 UK time), agafo la District line (verda), canvio a Bank per la Central (vermella) i baixo a Liverpool Station. Faig un petit volt per una dessolada City (el dia 28 de desembre pel que es veu no treballen) en busca d’un cafè que no trobo i desprès m’endinso al East End, passant per Old Spitafield Market, Commercial Street i baixo per Brick Lane...no tan sols els yuppies de la City no curren el 28. Semicongelat torno a la “civilització” per Whitechappel, dono unes voltes pel carrers del darrere del Bank of England fins que trobo un cafè (ja començava a sentir hipotèrmia) i descubreixo el minúscul però entranyable Leadenhall market. Pujo fins Finsbury Square i a Moorgate agafo la Nothern line (negra) fins a Elphant & Castle, objectiu: Imperial War Museum. L’entrada, com tots els museus públics anglesos, és gratuïta. Llogo una audio guia i m’hi passo 3 hores. La Primera i Segona Guerra Mundial mai havien estat mai tan ben explicades.

És fa tard, inclòs per un continental, i toca dinar. Agafo la Bakerloo line (marró) a Lambeth North fins a Embakment, camino pel The Strand fins Smollesky’s, segons Enric González a Historias de Londres, “las mejores hamburguesas a este lado del Atlàntico”. Són les 15h30 hora local i tot i que el lloc està ja tot recollit m’atenen amb un somriure. Pel que fa a les hamburgueses, n’he menjat de millors. M’ho prenc amb calma. Es fan prop de les 17h i desprès de donar una bona propina, més somriures i cap al carrer. Ja comença a ser fosc. Pujo fins al Covent Garden i entro a la botiga Fred Perry’s, bogeria de rebaixes, duro 3 minuts dintre. Passejo una estona pel Soho, passo per Leicester Square per veure quins musicals fans, busco Brewer Street per veure on treballen els amics de Pitch i, esgotat, agafo la Picadilly Line (blava) a Picadilly Circus i vinc cap a Earls Courts. Compro alguna cosa de camí, aconsegueixo que l'internet funcioni i al llit. Ja no puc més.

Avui toca, per aquest ordre, Knightsbrige, north Chelsea, South Kensignton i faré temps pel Soho abans d’anar a recollir la Neus. Hey, ho, Let’s go!

PD: A diferència d'ahir que feia sol, avui plou i hi ha una sensació tèrmica de 1º. Mola aquest lloc