Back to the ’90?

Existeix una teoria sobre les tendéncies que explica que tota moda passa uns 10 anys d’ostracisme desprès d'arribar al seu punt més àlgid. És a dir: que quan una cosa deixa d’estar de moda, ha de passar una dècada perquè alló torni a estar, reversionat, present. Obviament aquesta no és una màxima que es pugui aplicar a tots els aspectes (música, roba, referents culturals...) però hi ha molts casos en qué si es pot dir qué s’acompleix (pronunciat “sacumpleix”).

Quan una cosa està de moda sempre surten corrents contraries a alló majoritari: el rock dur com a contraposició de la candidesa hippy, el punk com a reacció a la festivitat disco....i d’aquesta manera alló que estava de moda, passa de moda, i alló considerat més “underground” passa a ser la tendència dominant.
Els nascuts al finals dels 70 i principis dels 80 ho hem pogut viure bastant a les nostres carnes. Ens vam passar una dècada de look ochentero, escoltant Parchís i menjant Nocilla, per desprès rajar de tot plegat, portant les Panamà Jack i fotent-nos tibios a Bonny’s i Trigretones, i ara ens cau la llagrimeta veient la Madonna encarchutada un altre cop en les malles, buscant als nostres armaris, o als dels nostres pares, per si podem rescatar alguna cosa de quan érem petits per anar rollo Vintage o els videojuegos aquells Nintendo que anaven amb pila de botó.
On vull arribar amb tot això? Doncs bé, seguint l’evolució de tot plegat i pensant que estem al 2007 crec que començo a detectar la tornada de l’estètica dels any 90. M’ho va fer pensar l’altre dia que vaig veure l’anunci de Dacia Logan i la sensació de tenir que la música que hi sona ja no és tanta horterada i comença reconèixer que té el seu ritmillo i que és un mito. Estem a los albores de la tornada dels anys 90? Home, jo ja he vist gent amb les bambes Victoria, però encara no he vist ningú amb les aquelles sabates de Ninja que venien a Vinçon. Encara no he vist aquells pels voluminosos, els chalequets i aquelles samarretes de colors florescents...però no sé, diuen que els pantalons de pitillo tornen, no? Per si de cas jo us vaig deixant (pronunciat "dixant") idees del que era l’estètica noventera per si algú es vol avançar a tothom.

Per si de cas, jo començaré a rebuscar a la roba vella....”mama chicho me toca...”