Imprescindible YouTube

És increíble lo del YouTube. Impressionant el fet que hi entres i t’hi pots passar tota la tarda -o el matí, o la nit o el que sigui- perdent el temps (o no) buscant i trobant videos de gairebé tot el que et proposis. De videoclips més o menys mítics o freakades que fot la gent per intentar promocionar-se.
Per qui no ho sàpiga, YouTube va nèixer del coco de Chad Hurley i Steve Chen, un nord americà i un de Taiwan que es van conèixer quan treballaven a Paypal, una empresa filial de eBay per enviar pasta a travès d’imperné de manera segura. Tots dos van muntar un pisito sobre una pizzeria a San Mateo, California i al febrer de 2004 creaven aquest sistema de compartir videos caseros. Doncs bé, 20 mesos desprès de fundar YouTube, aquests dos figures van penjar el seu propi video dient que venien la companyia a Google per uns 1650 mil·lions de dolars que, passat a euros, és molta pasta igual. Va ser concretament el 12 d’octubre de l’any passat i en Chad tenia 29 anyets i en Steve nomès 27.
Amb poc més de tres anys de vida YouTube s’ha convertit en una eina imprescidible. En ella podem repassar des de gols espectaculars a series que ens van marcar (més o menys) l’infància.
Tot i això el YouTube té un costat molt menys frívol i que ens permet, si un té un mínim de curiositat pel que passa al món, saber coses que no ens arriben pels mitjans de comunicació habituals. Un d’aquests casos és la guerra paral·lela que americans i insurgència iraquí estan lliurant a travès del YouTube. Es molt i molt fàcil trobar videos que els propis soldats americans graven de les seves patrulles on es veu lo molt putes que ho estan passant a Irak i Afganistan. Fins n’hi ha un parell que ha fet un cançó de dubtosa qualitat sobre com estan fins als ous d’estar allí.Per cert, a aquests dos paios els ha acabat entrevistant la CNN i s’han acabat per fer famosos. Per la seva banda els combatents (em nego a dir terroristes com tampoc els vull dir Resistència) àrabs també tenen els seus videos on s’els veu donant bastanta canya als americans. Si es compara el to de fons que destilen els videos un acaba amb la sensació de qui té més “determinació” per guanyar el conflicte, en fi.
YouTube és la mostra clara que imperné no nomès serveix per veure porno sense parar. En aquest buscador quasi no es pot trobar sexe ja que nomès coses poc explícites, (que no vol dir que possin menys, imaginació al poder!) tipus jacas que es lien entre elles tot molt inocent. Qui vulgui més candela sempre pot acudir a algún YouTube del porno, com pot ser PornoTube.
És innumerable el que pots trobar: desde tanganes a pressons a discursos de la Falange o gags del passat que encara ens foten riure . De tot hi ha d’haver en la Vinya del Senyor...per exemple, puça de foie.