Fondre's

La vaig olorar abans de veure-la arribar. Aquella olor de vainilla i d’alguna cosa més que mai he sapigut però que és tan seva. Va ser com si alguna cosa colpís els meus sentits abans que arribès per dir-me: “Eh! espavila. Desperta. Ja és aquí”. Em vaig aixecar amb un to gairebé protocolari. Dos petons, però sense atrevir-me a buscar les rodalies dels llavis i no pas la galta, que es on vaig finalment reposar-los. Realment la por em pot. No sé com reaccionaria, no vull avergonyir-me. No en aquestes alçades de la pel·lícula.
-Ei! que tal?
-Tot be. I tú?
-Tot bé.
I ens fonem entre la multitud...