Sense prejudicis

En la darrera setmana he sentit dues entrevistes a la radio a en Lluis Gavaldà i a en Joan reig, vocalista i bateria dels Pets. I és que el grup está de promoció del seu 12 disc, Com anar al cel i tornar, que es diu d'hora això de dotze discos en 20 anys de carrera.

A les dues entrevistes es deixava molt bé el disc i es destacava l'evolució que ha patit el so de la banda. I és que -i això és una opinió personal- crec que els Pets és l'únic grup dins d'aquella corrent de Rock català de principis dels 90 (una denominació que agrupava propostes tan dispars com el pop de Sau o el rock dur de Sangtraït), que millor ha sapigut "envellir". El so del Com anar al cel i tornar és totalment sorprenent per aquells que, com jo, vam sentir les primeres èpoques de Tarragona mesborrona o Jo vull ser Rei.
Les dotze cançons del disc destil·len un so que no és envejable a algunes bandes britàniques. Amb això no vull dir que s'els hagi de donar un Brit Award, sinó que es un disc molt, molt digne que segurament no anirà més enllà d'això perquè ha estat escrit per un grup que es diu els Pets i canten en català del camp de Tarragona.
I aquest fet fet m'ha fet reflexionar ja que segur que ens miraríem amb millors ulls una banda que es diguès The Barf (El Vòmit) o The Tits (Les tetas) i que cantés en anglès amb accent de Newcastle, de Cardiff o d'un poblacho perdut a Australia.

El so d'aquest disc barreja un pop melòdic en balades que pot recordar (abans que algú s'em tiri a la yugular recordar de "pot" és un condicional) a Belle & Sebastian o un brit pop a les més mogudetes on han introduït violins. I amb això no vull dir ni que siguin Oasis, ni Coldplay ni comparar-los ni res de res. Tan sols estic parlant del so de la seva música i qué em recorda a mi. Sense cap tipus més de pretencions ni sol·licitar cap tipus de premis o reconeixements.
No sé, tampoc crec que vagi a cap concerts d'ells (vaja, segur que no), pero crec que val la pena escoltar-lo sense els prejudicis dels seus inicis musicals, el seu nom o que no cantin en anglès sinó en català de Constantí.