Royal Air Force

Amb la voluntat de voler tancar el meu periplo per l'exèrcit britànic, un petit article sobre la RAF, com sempre informació totalment prescindible.

Les forces aères britàniques van ser creades el 16 d’octubre de 1908, desprès que un americà, Samuel Franklin Cody, fes la primera persona que “volès” a Anglaterra (volès entre cometes perquè va “volar” uns 1390 peus.....que no tinc ni idea quants metres són però no han de ser masses).
Els anys posteriors van ser el del desemvolupament de l’aviació, que va tenir el seu gran bateig de foc amb la I Guerra Mundial a partir de 1914. Van ser uns models molt rudimentaris i pilotats per aristòcrates de la Royal Flying Corps en un combats que eren considerats una guerra de cavallers i que no van tenir cap pes en el conflicte més enllà de l’honrilla de cada bàndol. El 29 de novembre de 1917 el Parlament britànic dóna la categoria de Reial a les Forces Aères que passen a tenir el seu nom actual: Royal Air Force.

La gran presa de protagonisme de l’aviació de combat arriba amb la II Guerra Mundial quan, gràcies la Luftwaffe i a la Blitzkrieg de la Wehrmacht, els alemanys arrassen a francesos i anglesos durant els primers mesos de la guerra a l'Europa Occidental. L'embarcament de Dunkerque suposa la victòria alemana a Europa i l’aïllament de les illes britàniques, que són sotmeses a un constant bombardeig de ciutats per part dels nazis, que volien minar la resistència dels civils per tal de facilitar una invasió o la rendició. És en aquest moment on apariexen les figures del Primer Ministre, Sir Winston Churchill, i el gran paper de la RAF .


El primer per mantindre la fe en la victòria i encoratjar la població i els segons per derrotar, per primera vegada, a la poderosa Luftwaffe a la Batalla d’Anglaterra. Els pilots britànics aconsegueixen esborrar als alemanys del cel fins al punt que, anys més tard, en el desembarcament de Normandia, la presencia d’avions alemanys va se gairebé inexistent, un aspecte que podria haver frustrat l'operació Overload (nom en clau del dia D)..
Fruït de. reconeixement d’aquest fet hi ha un dels més famosos i emotius de Churchill:

The gratitude of every home in our Island, in our Empire, and indeed throughout the world, except in the abodes of the guilty, goes out to the British airmen who, undaunted by odds, unwearied in their constant challenge and mortal danger, are turning the tide of the World War by their prowess and by their devotion. Never in the field of human conflict was so much owed by so many to so few. All hearts go out to the fighter pilots, whose brilliant actions we see with our own eyes day after day; but we must never forget that all the time, night after night, month after month, our bomber squadrons travel far into Germany, find their targets in the darkness by the highest navigational skill, aim their attacks, often under the heaviest fire, often with serious loss, with deliberate careful discrimination, and inflict shattering blows upon the whole of the technical and war-making structure of the Nazi power. (1940-08-20)

Per qui li foti pal llegir i traduïr, el resum seria:

Nunca en el campo del conflicto humano, tanta gente le debió tanto a tan pocos

Desprès de la batalla d’Anglaterra, la RAF, juntament amb els americans, van poder bombardejar els objectius a Europa gairebé a plaer i va protagonitzar el bombardeig de Dresde on van morir mil·lers de civils (entre 35.000 i 350.000 segons on consultis) en una ciutat que tenia pocs objetius militars i amb Alemania gairebé ja vençuda. Tot i això la RAF va ser considerada com un dels herois de la Guerra i el seu prestigi s’ha mitificat amb el temps.
Anys més tard, el moviment mod, adopta l’ensenya de duien els Spitfire durant la segona guerra mundial, com a símbol identitari.


Com a homenatge meu a la RAF tan sols diré que he dimitit de la recerca de la chupitats de la Guàrdia Escocesa.