Ulls

És increíble allò que no li dones importancia a una cosa fins que la trobes a faltar. I això m’ha passat amb els meus ulls. Em vaig passar un dia i pico amb els ulls vermells yonkie i picant-me molt, un matí on no els podia obrir de cap manera, una estoneta (no mès de mitja hora) anestesiats i amb una sensació de certa normalitat, un dia plorant a saco i amb fotofobia i un dia més sense poder enfocar una merda.

Motius? Doncs he patit una creatitis (res a veure amb la creatina, que és lo del dóping dels esportistes), una inflamació de la còrnea dels dos ulls. No se sap ben bé com ho he pillat ja que “hay dos vías de investigación”: La primera pot ser que em vaig passar tot el dia al sol amb unes ulleres que els vidres no eren bons, aquelles grans en plan Aristóteles Onassis que ja he tirat; o bé pot ser que tingui un orígen víric ja que aquests dies he estat un pel refredat i per allí a Estambul hi havia molt de pols i de pòl·len...
En resum, que porto dos dies fotent-me tres tipus de col·liris diferents cada quatre hores més una crema que també s’aplica directament sobre els ulls...tot un repte per una persona com jo que es superaprensiva en aquests temes...encara ara duuc unes pupil·les enormes....i no m’he pres res il·legal On vull anar a parar? Doncs no massa enlloc. Que un no s’imagina que és això de la vista fins que li falla per algun lloc. La sensació d’anar totalment cec cap a urgències, amb gafolles de sol, amb ells ulls tancats i plorant a saco em va fer veure (mai pitjor dit perquè no veia res) que ens hem de cuidar la salut. Com deia Súper ratón “¡Ah! y no olviden vitaminarse y supermineralizarse.”...i cuideu-vos la vista.