De llibres i coses que tornen i d’altres que ja no ho faran

Hi ha llibres que, no saps la raó, tornen a tu una i una altra vegada. No sé si li passa a molta gent però tinc llibres que estan acumulant pols des del mateix moment que l’acabes i d’altres que el tens destrossats d’una i una altra relectura. Jo en tinc uns quants d’aquests últims: El camino de Buenos Aires (Albert Londres), Historias de Londres (Enric González), Los Ojos de la Guerra (Varis autors) o Territorio Comanche (Arturo Pérez Reverte), que em llegeixo cada vegada que em ve el pensament “perquè cony vaig decidir fer periodisme i no una feina de veritat?”.

Doncs bé, un dels llibres que ara m’estic rellegint per segona vegada és: Despachos de Guerra de Michael Herr.

Vaig sentir a parlar per primera vegada d’aquell llibre a tercer de carrera. Estàvem “treballant” sobre el relat periodístic i ens van fer llegir El cor de les tenebres de Joseph Conrad. Per si algú no el coneix, tracta sobre el tràfic real d’esclaus al Congo Belga al segle XVIII i és la base sobre la que es basa el guió d’ Apocalipsis Now. Michael Herr va ser corresponsal de guerra al Vietnam per la revista Esquire i Despachos de guerra narra la seva experiència allí. Coppola el va pillar d’assessor per Apocalipsis (moltes de les escenes de bogeria de la peli estan estretes de casos reals que apareixen al llibre) i Kubrick el va escollir de coguionista per La Chaqueta metálica.

El llibre de Herr va sortir a classe desprès que algú en el mencionés. Jo me’l vaig comprar al Fnac (recordo que el vaig tenir que encarregar ja que no el tenien) i ja al seu moment el vaig devorar. Durant un temps em vaig convertir en un dels prescriptors fins que el vaig deixar a una noia de la meva classe i nunca más se supo. Sol passar.

De fet he deixat bastants llibres que no sé si algun dia recuperaré: Compte Enrera de Francesc Escribano, El periodismo es un cuento de Manuel Rivas, Topos de Jesús Torbado i Manu Leguineche (aquest segur que no, està bé però massa llarg) i El camino de Buenos Aires i Los ojos de la guerra, els dos darrers els té un cosí meu i suposo que tard o d’hora recuperaré.

Vaig estar reclamant a aquella noia que el tornès el llibre durant un temps. Fins i tot, els meus pares me’l van regalar un Nadal i jo el vaig tornar confiant que els recuperaria, però no. Total, que l’altre dia passant per l’Fnac el vaig veure i, per fi, va tornar al meu poder.On vull anar a parar amb tot això? Enlloc. Rowlisblog és un espai d’informacions i opinions totalment prescindibles que, igual que alguns llibres que no saps perquè, torna. Escriure per escriure. Xerrar per xerrar.....Salve Pepe Rubianes.