Londres dia 2

Alguns diuen que Londres no és Londres sinó plou. Jo fins ara em podia considerar un afortunat, ja que tot i que si m’ha plogut quan he estat a Londres sempre han estat pluges d’aquelles intermitents. Avui no.

Surto de l’apartament de Earls Courts amb la intenció d’anar caminant per esmorzar prop de Harrods. El paraigües que he agafat de l’apartament m’ha durat fins la cantonada i els peus secs fins a l’estació de Gloucester Roud (no més de 500 metres) on he hagut d’agafar el metro per fins la parada següent, South Kensigton. L’objectiu de l’esmorzar era Valiere, una afamada boulangerie del que es coneix com a Little France i on es veu que fan uns croissants de muerte. Enlloc de boulangerie m’he trobat un forno, i els croissants no eren gran cosa, però l’expresso era d’aquells que es poden prendre sense sucre.

Un cop esmorzat però amb els peus xops he descartat endinsar-me per sota d’Old Brompton cap a Litlle Amsterdam (el temps no ha estat massa per passejar) però he girat per Cottage Place per descobrir un dels indrets més macos de la ciutat. Estava plovent, feia a saco de fred, tenia aigua a les sabates, però els mews de darrera el Victoria and Albert Museum són un dels dos llocs preferits que ja tinc per viure a Londres.

Una mica més reconfortat he seguit el meu itinerari previst i he visitat el Albert Memorial a Kensigton Garden. Pobre Albert. Aquell monument, suposo que fet amb bona fe, m’ha fet tornar el fred i m’he encaminat cap a Kensington High per veure les oficines de NBA i pillar el metro per canviar-me de roba. De camí, per això, m’he comprat bambes i mitjons nous. Canviar-me si, però a nou.

Un cop sec, he decidit anar a menjar en un pub, recomanat a Old Brompton Road, el Zetland Arms. Com a pub és tot allò que et pots esperar: mock victorian style i cricket a les TV. M’he demanat una pinta de Tribute (una ale) i quan he acabat he demanat la segona i alguna cosa de menjar. Doncs bé, han trigat com hora i mitja per portar-me el menjar (s’ha traduït en dos pintes més) però vaja, quan de fons van sonant els Stones, els Beatles, the Cure o Bod Marley, l’espera sembla menys.

Un cop dinat, el temps seguia horrible, m’he vist amb forces per anar al Hyde Park per veure l’estàtua de Peter Pan al Serpentine, però al arribar al parc, ja no tenia forces i he agafat el bus número 9 cap a Picadilly.

Allí he passejat sota la pluja fins a la Soho Square i d’allí a Greek Street per prendre una pinta més (en aquest cas una pinta i mitja més) al Coach aand Horses, un dels pubs més mítics de la zona. El tema és resguardar-se del fred i la pluja no?

Finalment he acabat a Carnaby street on m’ha agafat una espècie de fal·lera compradora que afortunadament he pogut controlar amb tan sols una compra.

Finalment, com que al carrer no s’hi pot estar i el cos em demanava que el deixés de machacar a pintes, he tirat cap a Earls Courts quan pel camí em diuen que ja ha pujat a l’avió. En poc més d’una hora cap a St Pancras International. Crec que em ve de gust una altra pinta...