The last of our famous international playboys

Steven Patrick Morrissey és, segurament, un dels solistes més influents del pop britànic de les darreres dècades. Nascut el 22 de maig de 1959 al Trafford General Hospital de Dayhulme, una barriada de Manchester, fill d’inmigrants católics irlandesos. Ja de petit comença a mostrar interés per la música i la poesia. Lles seves primeres influències són els grups femenins dels ’60 com The Shirelles, Sandie Shaw, Marianne Faithfull, Cilla Black o Timi Yuro, i escriptors com Oscar Wilde i Goethe. Mozz’ també ha indicat el grup The Moor Murders com un dels seus primers referents musicals.

Ja adolescent comença a mostrar el seu caràcter depressiu i soltari pel que rep tractament mèdic. Comença a practicar Jui Jitsu brasiler –és cinturó negre de segon grau- per tal d’evitar les pallisses a una escola que acaba abandonat per posar-se a treballar. Durant una temporada curra al Inland Revenue (Departament britànic de recaptació d’impostos) fins que decideix tancar-se a casa de la seva mare per dedicar-se a escriure i a escoltar música. Publica diversos contes a revistes locals sobre els seus grans referents, James Dean, Patty Smith i New York Dolls, dels que monta un club de fans i entra de ple món del punk rock. És en aquest moment (1977) quan Morrissey entra formar part del grup de punk Nosebleeds un any abans de dissoldre’s, i al 1978 substitueix al cantant de Slaugther & The Dogs fins que al 1980 coneix a Johnny Marr.

Junt amb Marr, al 1982, funden The Smith, el grup que l’hauria de duur definitivament a la fama. La unió entre les lletres melancòliques de Morrissey i les melodies de rock & roll clàssic, country i punk de Marr esdevenen un gran èxit i posen les bases del que desprès es coneixerà com a britpop dels anys 90. Amb The Smiths, Morrissey publica 4 àlbums d’estudi: The Smiths (1984), Meat is Murder (1985), The Queen is Dead (1985) i Strangeways, Here we Come (1987); 1 compilació de singles Hatful of Hollow (1984); 2 recopilatoris Louder than Bombs, (1987) i The World won't Listen (1987) i un disc en directe Rank (1986).
Desprès del Strangeways, Here we Come Morrissey i Marr desfan la banda desprès de desacords personals i musicals deixant enrera un brillant carrera musical plena d’escàndols: acusacións de racisme, pedofilia, vegetarianisme extrem i d’ambigüitat sexual havien navegat amb The Smiths.


Tot i això Mozz' no triga en refer la seva carrera en solitari i al 1988 publica Viva Hate amb l’antic productor dels Smith, Stephen Street, pel que el so del nou Morrissey és molt semblant al de la seva antiga banda. Tot i això, els singles Suedehead i Everyday is like Sunday el catapulten a les llistes i el 1991 publica el seu segon LP en solitari Kill Uncle (al 1990 havia llençat la compilació dels singles Bona Drag).
El reconeixment definitiu com a cantant en solitari li arriba amb Your Arsenal (1992) pel que rep una nominació al Grammy al millor disc alternatiu. Posteriorment publica Vauxhall and I (1994) on aconsegueix el seu darrer gran èxit de la dècada ja que els dos posteriors discos Southpaw Grammar (1995) i Maladjusted (1997) no són molt ben acollits per la crítica, pel que començarà un silenci a la seva carrera que durarà fins al 2004. Durant aquest temps Mozz’ es muda a Los Angeles on duu una vida gairebé monacal i d’abstinència sexual i nomès apareixent en públic en actes a favors dels animals i en contra del consum de carn.
Finalment, el 2004 publica el disc del seu esperat retorn, You’re de Quarry i el seu primer single Irish blood, english heart es col·loca al número 3 de les llistes britàniques en la primera setmana, una cosa que no havia succeït ni en solitari ni amb els Smith, com tampoc vendre un mil·lió de copies. Un altre single, The First of the gang to die, va ser escollida com la cinquena millor cançó del segle XXI segons Rolling Stone. De la gira You’re the Quarry apareixen el disc sen directe Life at Earls Courts i el DVD Who put the M in Manchester.
Morrissey abandona els Estats Units desprès d’una polèmica per unes declaracions en un concert on havia dit que haguès preferit que George W. Bush s’haguès mort abans que Ronald Reagan i s’instal·la a Roma. Allí, enregistra el que, de moment, és el seu darrer album d’estudi, Ringlers of Tormentors (2006) del que You have killed me va ser el seu single més destacat.
La darrera informació de Moss va ser el rumor que deia que representaria a Gran Bretanya al Festival d’Eurovisió de 2007 enfadat pel baix nivell dels resprestants britànics tot i l’acord amb la BBC no va prosperar.