Himno busca letra

Llegeixo horroritzat que s’ha pres la decisió de posar lletra a l’himne d’Espanya. Horrotitzat no pel fet de posar la lletra, que me la porta ben fluixa, sinó del procès que comportarà això i les conseqüències que s’en derivaran. M’explico:

La petició va sorgir del Comité Olímpic Espanyol i ha estat ràpidament adoptada pel PP que vol liderar la iniciativa al Congrés dels Diputats perquè es creï una comissió i que això tiri endavant ja. Perquè tanta pressa ara de cop? Eurobasket aquest estiu a Madrid i que La Roja pot guanyar? Nou Mundial per Fernando Alonso?...? Pel que es veu hi ha una certa enveja sana (o insana, ves a saber) al veure les aficions i les seleccions d’altres països cantant al unísono himnes com la Marsellesa, el God Save The Queen (que no es oficial) o les Barres i Estrelles, i el diari esportiu Marca ja s’ho ha pres com una cosa pròpia. El PSOE ha dit que no està en contra de fer-ho sempre que s’arribi a un consens.

Consens? En una cosa d’aquestes? JA! Per tal d’inspirar a possibles lletristes es pot mirar qué diuen d’altres himnes nacionals. Molts d’ells parlen de llibertat, d’honor i, en molt casos, de supervivència davant d’un enemic exterior. És el cas de la Marsellesa que es va escriure en el moment històric que es va escriure, quan a la França revolucionaria li estaven donant canya per tots els costats. O, sense anar més lluny, de Els Segadors. Estrofes com “Endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba...” no és precisament un himne hippy...


Podria la lletra del himne espanyol seguir aquests paràmetres al segle XXI? O seria un himne recordant les “grandezas” d’Espanya? Grandeses històriques? El Cid? Los Reyes Católicos? Carlos V? El Imperio donde no se pone el Sol? La Transició? ¿La grandeza de la nación española? Ademès, un himne de tots els espanyols (de bien, per suposat) no hauria de tenir estrofes en tots els idiomes de l’Estat. O nomès hauria de ser en la llengua de Castella? Us imagineu un himne amb una estrofa en català (o valencià, o balear, o rowlià), en euskera o en bable cantada per un paio de Salamanca? I la religió? Es pot parlar d’Espanya sense mentar l’Església Católica i el cristianisme? Recordar nomès que ja es volia parlar del cristianisme al text de la Constitució europea. Consens? JA!

Però, per un moment, posem-nos en un escenari on la proposta surt endavant, es fa una lletra i s’aprova. Desprès imagineu-vos l’escena aquella de les seleccions on pasen la càmara un per un. Aquell moment on més d’un se li posa dura veient escenes tan lamentables (per mi) com la de Raul mirant ves a saber on. Tots cantant al unísono. Tots menys un. Que no canta. I que doni la casualitat que sigui català o basc... uy uy uy...
Si al Xavi l’han volgut deixar a parir perquè diuen es gira el mitjons quan juga la selecció perquè no es vegi la bandera rojigualda qué podria passar ara? Al jugador amb nacionalitat francesa Karembeu ja el van deixar a caldo perquè ell, que és de Tahití (crec), no cantava la Marsellesa quan jugava amb la selecció i França se suposa (se suposa) que és un exemple de plurinacionalitat. Qué passaria aquí? La afición de la Roja animaria igual a un jugador que no vulgui cantar l’himne pels motius que sigui?


Recordeu com (part, d’acord, segur que era una part, segur) de l’afició espanyola va ser tan cafre com per xiular l’himne de França al passat Mundial? I dic afició espanyola perqué van ser els únics a fer-ho, tot i que a Catalunya també s’ha xiulat l’himne espanyol mil·lers de vegades, pero no era per motius de rivalitat esportiva...Pero segur que en un partit Catalunya-Espanya al Camp Nou xiularien l'himne espanyol (de cafres n'hi ha haver a tot arreu).
En fi, sento el rollo però com això de la lletra de l’himne surti endavant tenim enfront una etapa molt molt i molt casposa d’aquelles que, a mi, em foten por.