12 meses 12 mesas

Avui comença tot.






Comencem a fer de gourmets routards

Córdoba, where to eat

Sense que serveixi de precents, 2 post de Rowlisblog en menys de 24h (party people). El que deia al post anterior, on menjar si ets a Còrdoba

El Barón Rojo (Plaza Abanades): En ple barri de la Judería. Més que menjar, pendre alguna tapa i una copa de vi. Ideal quan vols una mica de ombreta i sortir del calor del carrer. No recordo si hi havia AC, però a dins s'hi estava fresquet.
La Taberna San Miguel, "Casa Pisto" (Plaza de San Miguel 1): Es veu que és un dels clàssics d'allí. Cartells de toros i toreros i ambient algo pijo, però tapes increíbles i preu fantàstic. Si la crisis no ho ha canviat, fins als topes per menys de 20 euros per barba.

La Caleta (Calle Pérez de Castro): Per últim el millor. Un lloc que segurament no hi entraries si no és recomanat, tal com anàvem nosaltres. Ambient de gitaneo, guitarres espanyoles penjades a les pareds, símbols de la Legión i música de Medina Azahara. El menjar impressionant: atún encebollao, tortas de camarón, ... i els la clientela habitual uns cachondos. Inmensament recomanable

Flamenco dominical

Diumenge vaig anar a veure flamenco al Luz de Gas. Concert de Ropa Vieja dins del festival flamenco de BCN “De Cajón”. “Vas anar a Cranberries dissabte i escrius de flamenco?” Bueno sí, però del concert de dissabte es poc dir poca cosa. Va ser el concert efectista que la majoria ens esperàvem: 90 minuts, 1 bis i tots els clàssics de la banda menys Just my imagination. Positiu? Negatiu? Va estar bé, van complir. Tampoc esperava més, menys m’hagués indignat. Flamenco domincal doncs. El segon concert que veig de Ropa Vieja. Super fan? No. La cantant és la germana d’una amiga de la Neus i ja sabeu com van aquestes coses.

Del flamenc no en tinc una opinió formada. No és una mica que m’apasioni. De fet, el trobo bastant tot igual. D’allò dels “diferentes palos del flamenco” no en tinc ni idea. Però tampoc és una música que em cansi (home, si fotès un viatge en cotxe de més d’una hora, segur que no portaria flamenc de BSO) i crec que pot estar bé en segons quins moments. Recordo a Còrdoba, dia següent del concert d’Héroes del Silencio a Sevilla, en un bar que es deia el Barón Rojo crec, a 40º de temperatura, vas de vi i tapa de formatge, que el flamenc era un gran complement. Hi anava bé a l’ambient.

Per cert...un dia, haig de fer un post sobre llocs molt recomanables per menjar a lo grande a Córdoba.

PD: Algú hauria de dir als del Luz de Gas que cobrar 7 euros per una mitjana és passar-se una mica.

Londres dia 3...i fins al final

Britain, Britain, Britain.... land of technological achievements

Allí em vaig quedar el passat 29 de desembre anant a buscar la Neus a King Cross fins ara. Es va estar allí uns dies més. Es van visitar més coses com el centre comercial més gran de UK a Sheperds Bush, l’estàtua de Peter Pan als Kengsignton Gardens, les joies de la Corona (turistada però que val la pena) i el per mi sobrevalorat Spitafields market. Potser m’he fotut gran (bé, no és una possibilitat és una realitat) però aquests mercadillos que la roba de container etiquetada com a vintage, menjar guarro i samarretes mig modernes que són totes iguals ja no m’agraden. Em va passar el mateix el darrer cop que vaig ser a Camden Town.

A Londres també es va comprar (molt), es va celebrar un cap d’any atípic al The Dog & the Duck i em vaig reconciliar amb el Soho al recórrer la zona superior del Covent Garden fins a Seven Dials.

No crec que trigui en tornar.