Molt boooooooooooooooooooo

Passa el temps, passen els anys pero hi ha coses que no canvien. En primer lloc, l'hospitalitat de la familia Vilella a Nonaspe. Chuletones, migas, cordero lechal, vi, cava, chiringuito, Moratinos, huevos per esmorzar...
Tampoc canvien molts rituals: l'estat de JY durant tot el cap de setmana (tranquil, no ets una titella pero pateixo per la teva salut.....i per la nostra també...alló no pot ser normal), que Pedrito desapareixi els dissabtes per indisposició i perreria, que l'estómag de Peque falli desprès d'una nit a Nonasp, la música del Puf la Cobra, els pantalons de Manolo llaurant amb tractor, els esmorzars d'òrdago amb els currutacos a la Muria.....coses que fan de les sortides al pueblo algo especial i que fan tremolar els nostres cors de joia i alegria.

Tot i aixó en aquesta edició hi havien coses noves: l'introducció dels callos dins del menú (Loops s'endurà la recepta de Nene a la tomba), la nova música tranquila i suau del Chiringuito que ha vingut a substituir els nostres CD i la marcheta del cotxe de Peto, que algú tracti d'ensenyar-li a JY a jugar a la butifarra, els banys de Loops al Matarranya (impagables), Muel fent el hippy a la Múria, les samarretes de les cambreres del Puf la Cobra, els motards perduts, tallar jamón amb una hacha...en fi....coses que ens cautiven i en fan tenir sempre ganes de tornar i un cop rera l'altre a Nonasp. No ens en cansem. Ens agrada molt lo nou, i ens agrada a saco lo tradicional. Ens mola Nonaspe
Lamentablement, un dels grans objectiu que hi havia en aquest Nonaspe no s'ha pogut aconseguir: la trobada de Motoreta. Van haver-hi pistes, com la BH amb el seu nom al cobertizo de la Muria i que va significar que em convertissiu en Ortega Lara durant uns minuts. Mersi, què fàcil, què fàcil......sort que tenia birra per aguantar el cautiverio. De lo contrari m'haguès tornat boig en aquell zulo.

No es va trobar a Motoretta...malgrat l'expedició que vam organitzar amb Muel dissabte a la nit (la nit en la que passen les coses més interessants com bodes, churus, motoretas, ..) per trobar-lo i fer-nos-hi una fotografia del tot amistosa. Resultat? Soletat absoluta i silenci davant del local de Motoretta, el Nirvana tancat i salutacions amb els aldeanos que ens trobàvem pel camí de tornada.
-"Bona nit"
-"Bona nit"
I al tornar, trobar-nos a Loops que acabava de fer contacto amb las nativas del lugar ("vosotros no sois de aquí ¿no?"). Les partícules mueletróniques adherides a la chupita de muel i que portava Loops van fer efecte.....l'estat de JY va fer la resta. Llàstima....una oportunitat perduda...esperem que n'hi hagin més.
Per acabar, alegrar-nos que aquest cop JY no es va fer mal físic (aparent) tot i que Miguel va comentar la conveniència d'incinerar el sofà del seu pis.....seria una decisió comprensible i recolzada per més d'un.
El proper Nonaspe serà la Xª Edició......teniu temps de recuperar-vos: de fer un tractament de desintoxicació, cursets d'adecuació d'estòmags a nits dures (dirigit a una persona en especial), de començar a sortir els dissabtes per tal d'estar acostumats al ritme, de convèncer a les parentes que, potser (potser), esteu fora més temps que un sol cap de setmana, de fer cures de son, de convèncer a les primes gemelas que vinguin, etc etc..ja que la propera vegada que hi pujem, ha de ser molt especial. Ha de ser: molt boooooooooooooooooooooo!!!!

Pepe "sesiong"

PD: Balanç de guanys i pèrdues d'Ig a les tragaperras de Nonasp (chiringuito & sindicato) -15€
PD2:Va! que surti el responsable que va treure el doble Ig-Pepe del bar bero....que tingui collons a reconèixeu-ho. Mot fàcil (molt fàcil) llençar la pedra i amagar la mà.

HEY, HO.....motoreta, let's go!!

Ha arribat el día, ja nomès queden hores.....unes poques hores de curro per disfrutar de chuletones, migas, vi & cava....
Quan llegueiu aixó, el primer convoy, segurament, ja estarà fent via cap a Nonasp. Peto, nene, manolo, chringuito, can galdón, el sindicato, la dragons, el nirvana, el cofi, la múria, la virgen, joseantonio, polideportivo us esperen.....avui, avui....tic, tac, tic, tac...
Han passat molts mesos i motoreta espera a que el trobem, porta molts mesos esperant-ho. Vol que el trobem, ho desitja encara que ell no ho sàpiga. Tingueu-lo al cap, mentalitzeu-vos...aquesta nit es farà mal....molt de mal.

Divendres del sol naixent

Cena del loto
descalzos los pies están
amor tímido

Disfraz oculto
fácil el engaño
camisa feliz

Fideos fuego
la mesa bien surtida
gozo en boca

Trato sublime
cortesía patente
gracias siempre

"Qué està fotent Ig? Ja tan d'hora i begut?" No joder....el que llegiu a dalt es un poema Haiku, la forma tradicional del poema japonés, que consta de 17 síl·labes. 5 + 7 + 5 i no té perqué rimar.
"Imbécil! la Sung té orígens coreans, no japonesos" . Ja ho sé, i les sueques tene el cabell ros i jo no el vaig veure enlloc.....
Doncs bé, amb aquests sencills versos nomès agraïr el sopar, l'hospitalitat demostrada per Sung -recolzant per Loops- pel bon tracte rebut divendres. No va sorgir l'amor, que era la gran motivació d'algún aquella nit, però quan no hi ha feeling, no hi ha feeling....tot i aixó gràcies, sempre és maco que pensin en tu, l'intenció és el que compta.
Espero que no hi hagi hagut desperfectes a Can Yu, vam intentar comportar-nos i, el que comença a ser una tradició, l'atropellament de Lluc no va arribar fins desprès del Bar Musical.

Per acabar, tornar a agraïr el desplegament de mitjans mostrat divendres. A rowlis l'esforç és sempre compartit. Ig posa la terracita pero tots (o casi, o no) fotem les barbacoas i portem els plats al rentaplats, a Can Yu ens va venir tot donat, gràcies.

PD1: Lucas, ja em diràs un super oriental per comprar fideos fuego
PD2: Peque, si vols posar comentaris nomès has de clicar sota d'aquestes línies...on posa "Comments"
PD3: Propera entrada al blog serà la pre Nonaspe dijous/divendres

Calçotada....at last

Paisatge verge enmig de la natura, tranquilitat d'un lloc solitari i amb classe, menjadors intims i preus econòmics....així es com NO es podria definir el nostre dinar de dissabte. Per cony! es va fotre la calçotada i aixó ho val tot...o casi. Pa amb tomàquet, vi amb gaseosa (gaseosa pronunciat a crits i amb to de retrassat mental ), guants de plàstic i baberos, calçots, samarretes brutes i guarres, carn a la brassa, conatos de trifulca amb taules veïnes, parades per pitis a l'exterior, crema catalana, cafes i patxarans gratis...vaya, que calentant motors per Nonaspe. Un Nonaspe que ja s'apropa i que ajudarà a treure el mal sabor de boca d'aquest dinar. Als que deiem que haviem d'anar a Valls, teniem tota la raó del món. Mai es pot fer una calçotada enmig de Collserola, "y si no quieres ruido...pues no vayas a un comedor".

I desprès del dinaret suau com sempre son aquestes calçotades, a fotre una mica el punky pel parking (per dir-ho d'alguna manera) de la Masia Mas Can Portell. Amagos d'atropellos i de robos de cotxe, marchetes enrera, 4x4 per les cuestas amb el polete...fàcil. I no nomès pel parking....el sempre curt camí de tornada del merendero cap a barna és sempre una experiència a viure. Desprès de passar per les barbacoes dels domingueros, una mica de claxon per avisar a les curves estretes i les no estretes, a les rectes, uns trombos al mirador per fer baixar el dinaret i cap al bar bero, per variar una mica. També sabates al sostres i insults, justificats, d'excursionistes indignades davant de galanteries varies. Feia massa hores que no hi erem i Primi i Oscar ens trobaven a faltar desprès de no passar-nos per allí des de feia nomès unes 12 hores.

I allí el que tenia que passar: runcets amb fouqui, pulco o llimona, jackies, patxarans, rises i estrelles del rock. Fi de festa lógic, coneixent-nos. Es va aprofitar per fotre-li punyals a Ig (qué fàcil, qué fàcil...) i a explicar confidències per tractar d'avergonyir-lo (parlo de mi en tercera persona...què!!). Salutacions a Chamuel Eto'o desde el seu Betley Eto'os edition. Ah sí! també... unes herbetes pels homosexuals que es rajen a darrera d'hora i que apareixen amb cara de pena.
En fi...que malgrat els problemes d'organització, les baixes de primer moment, les baixes de darrer moment i la lamentable baixa d'ultimíssima d'hora (ja te la tornaré, saps que t'en dec una), es va fotre la calçotada. La primera i l'última que organitzo. Pròxima cita: la ceremonia del año nuevo del dragón bajo la flor de loto de la grulla naciente. Allí ens veurem, ja que crec, que no tornarem a sortir els dijous.

Benvinguts a rowlis

Tot bé?
Us falta alguna cosa?