The Economist

Un text que m'he trobat d'una revista que parla d'un tema del que es va fer un post aqui fa un temps. És en anglès, no us faci mandra.

Spain

Lost for words

Jul 26th 2007 | MADRID
From The Economist print edition

The difficult search for a new anthem

THE naughty ditty that generations of Spanish schoolchildren have sung to one another to the tune of the national anthem is hardly respectful. The words refer, among other things, to the former dictator, General Francisco Franco, his mother and his buttocks.

That today's schoolchildren still giggle over this is due, in part, to the fact that Spain's national anthem no longer has any lyrics. A Francoist paean to the fatherland was dropped after the death of the Generalísimo in 1975 and was never replaced. So Spanish sportsmen and women have nothing to sing when they take to the field in their country's colours or win international competitions. Whereas others belt out their anthems, Spaniards can only tap their toes or hum along.

“It is not fair that our sportsmen can only sing along by going chunda-chunda-chunda or lo-lo-lo-lo to the anthem,” says an official from Spain's Olympic committee, which has asked Spaniards to come up with new lyrics. Thousands of proposals have been submitted, and the best three or four will be chosen in September. Parliament will then be invited to decide which should become the official words to the anthem. And that, undoubtedly, is where the problems will begin.

The very idea of putting words to the Spanish anthem, a jaunty tune known as La Marcha Real (The Royal March), is explosive. Exuberant patriotism is still considered suspect. Politicians in one of Europe's most decentralised countries expend vast amounts of energy trying to define how many “nations”, “countries” or “nationalities” exist within its borders. How can one come up with stirring patriotic words that will not offend those Basques, Catalans or Galicians who either do not want to be Spaniards or profess far greater loyalty to their region than to their country? The government of the prime minister, José Luis Rodríguez Zapatero, is steering clear of the issue for as long as possible.

So what would be acceptable to the vast majority of Spaniards? One clue comes in the winning entry to a competition run by the Telecinco television channel. This sings the praises of love, freedom, culture, Europe, the world, the flag and the constitution. One difficult word, however, was avoided altogether: España.

Més del jueves

Que chapin Rowlis

Inversió en infraestructures

M'he trobat això per imperné. Amb la cautela de les coses que es troben a Internet, m'ha semblat, com a mínim, curiòs.

Summercase '07

Malgrat que potser no sóc la persona més adient per fer-la (per l'intensitat amb que el vaig viure) m'atreviré a fer una valoració del Summercase. Ademès, sóc l'únic que te un blog multiusos i la meva oferta a col·laboradors externos sembla que ha caigut en saco roto. Comencem:

El lloc: Ja ho vaig pensar l'any passat en el Summercase '06, és gairebé inmillorable. És pel que haurà servit finalment el Fòrum, un lloc per muntar tinglados d'aquests per a grans multituds sense que això col·lapsi Barcelona tipus concert a Pl. Catalunya. És ampli, el so està currat i permet el joc aquest de "ara cap allí, ara cap allà", si t'agobies hi ha espais de més relaxt, gespeta, a les barres no has de fer cues molt, molt, molt, grans. Això sí, si hi vaig l'any que ve, buscaré un aparato d'aquells que et poses al turmell per comptar els kilòmetres que arribes a fer en una nit. Molt millor un festival "urbà" que no pas haver de plantar la tenda de campanya a Benicàssim. Que no hi ha lo de les dutxes? Bueno no, pero a casa i poder dormir allí, dinar tranquilament, fer siesta compensa (suposo) veure a 4 hippis dutxant-se en bimbes.
Els escenaris estan de conya al "costat" l'un de l'altre...Un "pero" podria ser l'escenari S, que segons qui toqui (cas de la PJ Harvey o de Jarvis Cocker) s'omple massa i l'ambient a dins es gairebé irrespirable, però com vàrem comentar amb Joan, potser ho demanen ells mateixos perquè so estigui més controlat, més unió amb el públic....

La comunicació: En principi està ben comunicat. Malgrat que el metro no anava i de jaques que es tiren sobre el tramvia, tens metro, bus, tram, taxis i em sembla que tampoc costa tant trobar lloc on aparcar. Ara, algú hauria de dir a l'Ajuntament que seria un gran tema que hi haguès servei de transport públic durant tota la nit durant el festival, ja que al tornar es quan es va provocar el drama.

Preus: em prinicipi no em va semblar car el preu que vam pagar el Festipack vist els concerts que vam veure i la qualitat que hi havia. Sí que ho eren els 86 euros de l'entrada d'un dia a guixeta, però es allò de "Ah! haver espavilat abans". Ara, el que era excesiu eren els 3 euros la birra/aigua, ja que has de passar per l'aro pq no et deixen entrar ni begudes ni menjar. Els 4 euros l'entrepà és una mica car però comparat amb l'aigua és més normal. Ah! podia haver algu del bar que parles català? seria un detall...

Neteja / lavabos: Bueno...al final del dia allò era un camp de batalla, però suposo que és el més normal en aquest tipus de coses.

Gent: moderneo, hooligans i periodistes fent entrevistes cantant i fer cantar.

Concerts: No sé si milloren el de l'any passat pero m'ho vaig passar molt bé. Vaig començar divendre amb la Lily Allen que va ser divertida i amb una secció de vents molt ballable (pena que no parès de fer comentaris anti-Bush que no venien a cuento i nomès serveix per fer-se la més wai del molt en plan "sóc artista, sóc compromès, sóc anti-Bush), desprès la PJ harvey (a mi no m'acaba de fer el pes però a la gent que li mola es veu que va estar genial), Arcade Fire (no el vaig poder catar massa), Bloc party (molt wapo la part que vaig estar) i Scissor sisters, del que nomès vaig sentir un parell de cançons mentre marxa però que m'imagino que devia ser divertidet.
Dissabte vaig fer James, que va estar de conya, desprès a Jarvis Cocker (impressionant ell i enorme The Eye of the Tiger per cloure el concert), Jesus and Mary Chain (van estar bé), la OMD, una de les grans i millors sorpreses del festival (almenys per mi); Kaiser Chiefs, bé en la seva línea, és el que m'esperava, una estona de disfeis a Riotous Rockers (estaven punxant Blue Monday) i de mirant des de la barrera el superfestival que els Chemical brothers estaven fent a l'escenari E.

En definitiva, gran sensacions d'un gran festival pero que em temo (espero equivocar-me) que en dos o tres edicions, l'entrada començarà a costar un pastizal o acabarà morint d'èxit per excès de públic.

PD: Haguès posat fotos per fer l'artícle més visualment agradable a la lectura en comptes de mazagote de text...però no he trobat res digne.

Racó gastronómic: Pollastre i arròs amb curry (no sé perquè però no em deixa titular els articles)

Feia dies que no actualitzava el blog però com deia a l’anterior post actualment no és una de les meves prioritats. Tot i això no m’agrada, malgrat que la “competència” fa el mateix, passar massa dies sense escriure-hi alguna cosa. Així doncs avui algo rapidet del racó gastronómic: Pollo i arròs al curry

Ingredients (depenent de les persones que sigueu seràn més o menys, allà vosaltres)

Pollo
Arròs
Curry
Aigua
1 pastilla d’avecrem
Oli

Posses una cassola de fang (suposo que es pot fer en d’alguna d’altre però desprès us explico el perquè de fang) tires un raig d’oli, no massa tampoc. Quan l’oli sigui calent i poses el pollastre. Es recomenable començar-lo a daurar pel costat de la pell perquè deixi anar greix i per això no fa falta massa oli. Paral·lelament, es calenta l’aigua fins que bulli i s’hi tira l’avecrem perque s’hi desfaci. El millor és que sigui una pastilla de caldo d’au (per allò que es cuina pollastre), pero una de verdures o una normal tampoc crec que sigui dolent.
Un cop el pollastre ja sigui rostat, s’hi tira l’arròs i es deixa una estona perquè es dauri. Desprès s’hi afegeix el curry segons gustos (a mi m’agrada i n’hi tiro una bona cullerada) i pocs segons desprès s’hi va afegint el caldo procurant que sempre que caigui a la cassola estigui bullint, fer-ho cullerada a cullerada. Quant de caldo? Bueno, normalment per fer arròs és sempre el doble de caldo que d’arròs, pero considerant que hi ha pollastre potser en posaria un pel més. Tampoc cal que el pollo nedi en el caldo. S’ha de deixar bullir un minut o dos (a ojo) i desprès posar la cassola al forn (d’aquí que hagi de ser de fang). No cal posar sal ja que normalment les pastilles d’avecrem ja en porten.
Jo poso el forn a uns 200 graus i el temps és fins que tota la mescla s’hagi begut el suc. Es treu del forn, es tapa amb drap, es deixa reposa uns minuts (2-3 màxim) i a taula. El resultat, pels que us moli el curry, és ooooooooOOOOOOOO. Proveu-ho.

Ah! aquesta setmana em llançaré i experimentaré amb el Pollo amb Coca Cola. Si algú té ganes de tastar-lo amb mi, que m’ho digui i ens pillarà mal de panxa als dos junts. Si nó, ja us comentaré els resultats per aquí en un altre post.